3.NECESSITAT D'AJUDA


És molt important entendre que un dels símptomes d'aquesta malaltia és l'auto- engany de la persona i la negació o no acceptació de la mateixa. El malalt no acostuma a sol·licitar ajuda i si ho fa és en una fase molt tardana de la malaltia, on ja s'han produït destrosses a gairebé tots els nivells. És per això que per evitar arribar a aquest punt, quan la família s'adona o té la sospita que el seu familiar pot estar malalt, ha de passar a l'acció. Aquesta malaltia requereix, com havíem dit abans, d'un tractament especialitzat, en el qual no només l'addicte ha de formar part, ja que també ha de participar la família o parella de forma activa perquè tot el procés tingui el resultat òptim i esperat.


És imperatiu que, un cop es tingui la sospita que existeix la malaltia, s'acudeixi al més aviat possible al centre especialitzat i es produeixi una visita amb el professional o professionals perquè aquests determinin a través d'un diagnòstic quin és el grau i evolució de la mateixa per començar immediatament el tractament més convenient per al pacient.

Cas fictici



El meu Instagram


Yosemite

Febrer 2001


Reuniò

Maig 2006


Vall d’Arán

Març 2003



Cançons favorites

  1. 1.Compta amb mi

  2. 2.El mite de Prometeu

  3. 3.Arriba la nit



El meus favorits d’internet

 
  1. La malatía de Adicció

malaltia addiccions
ajuda addiccions
favebook addiccions
twitter addiccions
youtube addiccions
blogger addiccions
linkedin addiccions
Inici | Malatía | Tractament | CCaddiccions | Contacte | Blog | Sitemap | BioInici.htmlTractament.htmlCCaddiccions.htmlContacte.htmlhttp://blog.valenciaadicciones.es/Sitemap.htmlBio.htmlshapeimage_4_link_0shapeimage_4_link_1shapeimage_4_link_2shapeimage_4_link_3shapeimage_4_link_4shapeimage_4_link_5shapeimage_4_link_6shapeimage_4_link_7
 

1.CONCEPTE

L'addicció és una malaltia, tal com cataloga l'Organització Mundial de la Salut, que consisteix en una síndrome constituït per un conjunt de signes i símptomes característics. L'origen de la mateixa és multifactorial, entre els quals podem esmentar factors biològics, genètics, psicològics i socials. Hem de tenir clar que l'addicció és una malaltia greu, crònica i mortal si no es tracta, en la qual el pacient no pot fer per si sol i que necessita d'una ajuda terapèutica adequada. La simptomatologia de l'addicció és:


• Dany o deteriorament progressiu de la qualitat de vida de la persona, a causa de les conseqüències negatives de la pràctica de la conducta addictiva.

• Pèrdua de control caracteritzada per la pràctica compulsiva de la conducta addictiva.

  1. Negació o acte engany que es presenta com una dificultat per percebre la relació entre la conducta addictiva i el deteriorament personal.

  2. La desestructuració de l'entorn personal, social i familiar.


Tenint en compte aquesta simptomatologia, la seva detecció és senzilla un cop s'ha manifestat de manera evident, però fins llavors passa per un silenci clínic, difícilment detectable i que, depenent del tipus de substància, pot arribar llargs períodes de temps. Estudis científics demostren que hi ha canvis neuroquímics involucrats en les persones amb desordres addictius (plasticitat) i que a més és possible que hi hagi predisposició biogenètica a desenvolupar aquestes malalties. L'addicció pot donar-se tant a substàncies com a relacions personals i/o activitats. De fet podríem dir que la conducta addictiva és sols una, encara que els seus manifestacions són diverses, d'aquí la potencialitat de l'addicte a patir poli-addiccions complementàries, com multiplicitat de substàncies de consum, poli consum i alhora correlacionar aquestes amb altres conductes addictives com als jocs d'atzar (ludopatia), addicció al sexe, addicció al treball, dependències emocionals, addicció a Internet etc .


2.FASES DE LA MALALTIA


La malaltia d'addicció, com moltes altres, és un procés on primer es dóna l'anomenat enamorament, fase en què el pacient manté un consum de la substància sense que això visiblement causi un perjudici en la seva vida. En un segon estadi la malaltia manté l'anomenat silenci clínic, on el pacient no és conscient del problema ja que no hi ha cap indicador visible d'aquesta. L'última i tercera fase és l'eclosió de la malaltia, on l'entorn del pacient pren consciència del problema encara que el pacient ho negui.


 
google plus addiccions